Pròleg “Escriure és cosir el vestit esquinçat del que hem llegit.” Luis Artigue

Pròleg “Escriure és cosir el vestit esquinçat del que hem llegit.” Luis Artigue

I si en el mínim, a més de tenir evident entitat en si mateix, està la llavor del màxim? I si tots els espills trencats són una possible vidriera? I si escriure és cosir el vestit esquinçat del que hem llegit? I si llegir és recompondre el sentit? I si totes les microficcions d’aquest llibre juntes conformen una novel·la?

Res en aquestes pàgines és ampli, ni tortuós, ni aspre, ni aclaparador sinó que en conjunt està aconseguida l’atmosfera somiejada, al·legòrica i mai excessiva de la vida menys complicada i més vivible.

De fet més enllà de l’aforisme, del microrrelat i del conte, aquest llibre deliciós –Que sembla escrit per qui sap però oblida que sap que els gèneres literaris són fronteres d’un mateix país- està minuciosa i magnèticament escrit per una viatgera transnacional. L’atzar, el suggeriment, el joc verbal, el fluir de la prosa mínima, el final inesperat, la imaginació amb impregnacions fantàstiques, quasi surrealistes, la finor ideològica, la perspicàcia visual, el tímid cosmopolitisme i el vitalisme són les seues coordenades més notòries, encara que així mateix romanen latents entre el minimalisme imaginatiu certs ressons dels contes de fades, la mitologia clàssica, la paràbola bíblica i la refinada i essencialista literatura dels del zen… Tot ornat amb un toc d’apuntat psicologisme, de romanticisme líric, d’ingenuïtat naïf i de delicadesa verbal molt apropiada per a continguts lectors creatius de degustació exquisida…

Luís Artigue
León, octubre de 2011
www.luisartigue.es

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *